Martí Prat Esquerdo

Maristes Valldemia

Mataró


Només notar la teva presència, encara que siguis lluny, puc sentir com la vida corre dins meu i m’activa, preparant-me per la teva tan esperada arribada. Quan em toques, en aquell moment exacte, ja sé com estàs aquell dia: cansat, content, amb ganes de fer coses… és igual, saps que sempre sóc allà per tu i jo sé que tu vindràs a buscar-me quan em necessitis; encara que de vegades no sigui per pura necessitat sinó que per esbargir-te, tot i que em vulguis fer creure el contrari, quan ens fas donar voltes sense rumb concret fent veure que saps on vas, com si t’agradés el pur fet de passejar.

    La nostra connexió és especial, molt especial. No em passa amb ningú més, és única. Només responc a tu, sota qualsevol circumstància saps que podem anar on vulguis, només cal que m’ho diguis. O també m’hi pots portar tu, si aquell dia et ve de gust triar tu el camí i sorprendre’m quan arribem i ens separem per una estona. M’encanta la teva seguretat quan avancem amb pas lleuger, però sense ser violent, sempre envoltats d’altres que se m’assemblen. Però em vas triar a mi, i això em fa diferent i especial.

    Quan jo estic fluix de forces, quan tot no gira rodó, sé que amb un senzill avís meu n’hi haurà prou per solucionar les dificultats. El primer senyal d’alerta serà suficient perquè  em portis a aquells llocs en els quals, descansant, en unes hores ja estaré novament en forma i com sempre a la teva disposició. 

    He de confessar-te, però que a vegades els teus gustos no són els mateixos que els meus: t’encanta la muntanya, però a mi em desmunta per tot arreu. Però hi vaig feliç per tu, perquè com que tens cura de mi, jo procuro cuidar-te.

    Quan jo sóc incapaç de trobar un punt de referència per orientar-me, sé que em guiaràs i que puc comptar amb tu per fer-ho perquè sempre acabem arribant i saps que si anessin maldades, t’ajudaria. Sempre he preferit que em portis tu, aquest sentiment de ser conduït d’un lloc a un altre és meravellós, i sé que pot semblar estrany sent un cotxe, però no puc evitar sentir-me feliç cada cop que em dius que avui no cal que condueixi jo, que ja em portes tu, com es feia abans.

    Després de llegir això, l’Enric aparta la vista de la pantalla del seu cotxe i li diu amb un somriure:

    — Recomana’m un bon restaurant per dinar, amic. Avui, t’hi porto jo, que si cal ja em tornaràs tu a casa.

VALORS I CONDUCCIÓ: Quins valors associem a la mobilitat? | Relats