Activitats d'ampliació
Activitats d'ampliació

Activitats d'ampliació

Activitat 1: LES DISTRACCIONS UN RISC NO PERCEBUT

Activitat per aprofundir sobre les distraccions com un problema de seguretat viària, ja que són un dels principals factors d’accidentalitat al nostre país i és un risc que no és percebut per gran part de la societat.

Visualització del vídeo “Distraccions: els pilots opinen”.
A continuació, consulteu la definició de distracció i la seva classificació. Seguidament, entre tot el grup classe feu un llistat de les distraccions més freqüents que afecten a la conducció i classifiqueu-les segons si són distraccions visuals, distraccions auditives, distraccions biodinàmiques o distraccions cognitives.

Recordeu que una distracció pot estar classificada en vàries tipologies a la vegada. Per exemple, una conversa amb el passatger del seient contigu suposa inicialment una distracció auditiva però pot produir una distracció visual si el conductor gira el cap per mirar-lo durant el diàleg.

“Es produeix una distracció en la conducció quan algun succés, una activitat, un objecte o bé una persona, dins o fora del vehicle, capta l’atenció del conductor i la desvia de la tasca de conduir. Una vespa a l’interior del vehicle, dos nens que es barallen al seient del darrere, una trucada al telèfon mòbil o un gos mort a la cuneta són exemples d’estímuls que poden arribar a distreure el conductor i, en conseqüència, provocar un accident.”

“A la classificació de les distraccions es té en compte els aspectes cognitius, sensorials i motrius afectats per les mateixes. Segons aquest criteri la distracció pot ser visual, auditiva, biomecànica o física i cognitiva:

· La distracció visual té lloc quan el conductor perd de vista la via per la qual està circulant mentre realitza una activitat secundària, tot i que sigui durant uns breus segons. Bona part de les activitats secundàries que se solen realitzar durant la conducció comporten distracció visual.

· La distracció auditiva es produeix quan el conductor centra l’atenció en sons o veus més que en la situació de trànsit. Les causes més freqüents d’aquest tipus de distracció són les converses amb altres passatgers, escoltar la ràdio o parlar pel telèfon mòbil.

· La distracció biomecànica o bé física fa referència a la separació d’una o de les dues mans del volant o del canvi de marxes amb l’objectiu de manipular un altre objecte no relacionat amb la conducció. Encendre un cigarreta, fer una trucada amb el telèfon mòbil, beure un refresc o reprogramar el navegador són exemples d’aquestes activitats.

· La distracció cognitiva es pot produir davant pensaments o altres activitats que puguin absorbir el conductor de tal manera que interfereixin en la seva tasca de circular amb un vehicle. Per exemple, discutir intentant convèncer d’alguna cosa un passatger que viatja al vehicle, mantenir una conversa telefònica o pensar en les tasques que es realitzaran al llarg del dia podrien distreure cognitivament un conductor.”

A continuació, consulteu la informació i observeu la següent taula. Seguidament amb tot el grup classe, dirigiu-vos cap al patí o un espai ample per poder realitzar la dinàmica proposada.

“El risc que comporten les distraccions està relacionat directament amb la velocitat a la qual circula el vehicle: a major velocitat, major risc. Una manera de calibrar el risc derivat del binomi distracció-velocitat és a través del temps necessari per evitar una col·lisió. Aquest temps depèn, a la pràctica, de tres factors:

El temps de distracció: és el temps durant el qual el conductor aparta la vista de la via per causa de la distracció.

El temps de reacció: és el temps que tarda el conductor en reaccionar (prement el fre, per exemple), una vegada ha percebut que existeix un risc.

El temps de frenada: és el temps necessari perquè el vehicle freni totalment una vegada premut el fre.

Aquests tres temps es corresponen amb una distància recorreguda, que depèn, a la vegada, de la velocitat a la qual circuli el vehicle. La distància total equival a la distància de seguretat necessària per evitar qualsevol col·lisió.”

 

  1. Al terra de l’espai, marqueu amb un guix de color la “distància recorreguda durant la distracció en metres” dels quatre casos exposats i anant el cotxe a una velocitat de 100 km/h.

  2. Després, us fiqueu per parelles, un membre de la parella es tapa els ulls i un altre el guia caminant al darrera. Quan totes les parelles estan preparades, aquestes recorren la distància marcada al terra dels quatre casos exposats, després s’intercanvien els papers entre les parelles perquè tothom tingui la mateixa experiència.  

  3. Per últim, es plantegen les següents qüestions al grup classe:


Quina sensació heu tingut quan teníeu els ulls tapats? Us sentíeu segurs o segures?

El temps en recórrer la distància s’ha fet curt o llarg?

Quines estratègies preventives podem realitzar per evitar o reduir les distraccions? 
Activitat 2: DESPRÉS DE L’ACCIDENT

Activitat per aprofundir sobre les conseqüències que pot tenir patir un accident de trànsit, i com aquestes lesions, poden afectar a la vida quotidiana i als projectes de futur.

Visualització del vídeo “A tu també et pot passar”. 

  1. Per grups de 4 o 5 persones, feu un llistat amb les causes que van provocar els accidents i les corresponents lesions dels protagonistes del vídeo; la Cristina, el Marc i el Walter. Després, penseu si algun cop també heu assumit algun risc com a conductor/a de moto o com a passatger de cotxe/moto semblants als que van assumir la Cristina, el Marc o el Walter el dia del seu accident.

  2. A continuació, amb els mateixos grups, busqueu per internet el significat de les lesions que tenen els protagonistes del vídeo; lesió medul·lar, traumatisme cranial, dany cerebral i quins són els seus efectes.

  3. Individualment, a través de la informació del vídeo i la informació obtinguda per internet, feu un llistat sobre els canvis que provocarien en el vostre dia a dia patir una lesió com la de la Cristina, el Marc o el Walter.